Avui, a la nostra comunitat, hem viscut un moment profundament significatiu en rebre el sagrament de la Unció dels Malalts. Ha estat una celebració plena de fe i d’esperança, en la qual hem sentit la força de l’Esperit que ens convida a reviure des de l’amor que neix del mateix Sacrament.
Aquest do ens anima a estimar de manera incondicional, a mirar més enllà del dolor, de les dificultats i de les adversitats que sovint ens envolten. Ens ajuda a descobrir també el patiment dels altres, a apropar-nos-hi amb cor solidari i a compartir el camí amb qui més ho necessita.
En aquest gest d’amor hi reconeixem el mateix exemple de Jesús a la creu: tot i el seu sofriment, va saber mirar la seva mare i confiar-la al seu deixeble estimat, Joan, i alhora confiar Joan a Maria. En aquell instant, Jesús no es va tancar en el propi dolor, sinó que el va transformar en un acte d’amor que donava vida i esperança als altres.
També nosaltres som cridats a aquest mateix camí. Quan no ens quedem atrapats en el nostre patiment i obrim el cor als altres, el dolor es transforma i esdevé font de vida nova. El sagrament que avui hem rebut ens recorda que l’amor és sempre més fort que qualsevol dificultat, i que, sostinguts per l’Esperit, podem renovar la mirada i el cor.
Que aquesta gràcia ens impulsi a continuar caminant amb confiança, acompanyant-nos els uns als altres i deixant que l’amor sigui el centre de la nostra vida.
Que Maria, mare tendra i plena de consol, ens acompanyi en aquest camí, ens abraci en els moments difícils i ens ensenyi a viure amb la mateixa confiança i amor.
