Aquest diumenge 25 de maig, dia de pentecosta, hem viscut una nova Trobada de les Comunitats Pastorals de Santa Coloma, un d’aquells dies que queden al cor. Un dia dels que ens recorden que caminar junts dona sentit al que som i al que volem construir com a comunitat cristiana.
Aquest any el lema que ens acompanyava era ben clar i necessari: “Constructors de pau”. Un lema que no ha quedat només escrit en un cartell, sinó que hem intentat fer vida al llarg de tota la jornada.
Les comunitats de Santa Rosa i Santa Maria ens van acollir amb molta estimació i sensibilitat. Ens van regalar una preciosa imatge d’un colom de la pau, símbol senzill però profund, que ens convidava a obrir el cor i a preguntar-nos: com podem construir pau en la nostra vida, a casa, a la feina, al barri, a les nostres comunitats?
Mentre els infants compartien jocs, rialles i activitats a l’exterior, els adults vam viure un dels moments més intensos del dia. Vam escoltar el testimoni de persones ferides per la guerra d’Ucraïna. Paraules que no ens van deixar indiferents. Històries que ens van emocionar, ens van remoure per dins i també ens van descol·locar. Històries de dolor, però també de dignitat, fortalesa i esperança. Per uns instants, la guerra deixava de ser una notícia llunyana per tenir rostre, nom i mirada.
Després d’una estona de descans i de compartir entre nosaltres, vam celebrar l’Eucaristia. Una celebració viscuda amb profunditat, plena de vida i de l’Esperit de Crist Ressuscitat. Una celebració que ens convidava a alçar la mirada, a no quedar-nos en la foscor, a continuar sembrant esperança i a fer-nos presents allà on el món necessita més amor, més justícia i més pau.
I després… el dinar compartit. La fraternitat feta taula. Converses, retrobaments, somriures, música i balls. La joia senzilla de sentir-nos família.
Va ser un dia radiant. Un dia de convivència i d’amor. Un dia per recordar que la pau no la construeixen els altres: la construïm cadascun de nosaltres, cada dia, amb els petits gestos, amb les paraules, amb la manera com ens cuidem i ens acompanyem.
Marxem de Sant Jeroni de la Murtra amb el cor ple i amb un compromís renovat: continuar fent camins d’amor i de vida tots junts. Continuar sent, allà on siguem, constructors de pau.
I volem acabar amb un agraïment sincer. Gràcies a les persones vingudes d’Ucraïna per compartir amb nosaltres les seves paraules, la seva experiència i també la seva esperança. El vostre testimoni ens ha tocat el cor i ens ajuda a no oblidar mai el valor de la pau.
Gràcies també a Sant Jeroni de la Murtra per la seva acollida i per oferir-nos un espai privilegiat on compartir fe, vida i comunitat.
I gràcies a totes les parròquies, als voluntaris, als equips i a totes les persones que, amb passió, generositat i implicació, heu fet possible aquesta jornada. Res d’això seria igual sense les mans que preparen, els cors que hi creuen i les persones que fan comunitat cada dia.
Junts continuem caminant. Junts continuem construint pau.
