Fa 25 anys que la Defensora de la Ciutadania aixeca la mà, obre la porta i diu: “Explica’m què passa, t’escolto.” I aquest gest tan senzill —un gest que parla de la vida— és el que avui volem agrair.
Gràcies a totes les persones que, amb valentia i confiança, heu compartit preocupacions, reptes i esperances. Gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes que heu cregut en aquesta institució que només té sentit si la gent hi troba suport, respecte i solucions.
Aquesta celebració és vostra. És música que vibra —la música de “Luna”—, és un dibuix que creix entre mans diverses, és un vídeo ple de mirades i és, sobretot, la força dels testimonis que donen vida a aquests 25 anys.
Mirant endavant amb el cor i amb compromís
Aquest aniversari no tanca una etapa, l’obre. I ho fa amb reptes que ens il·lusionen i ens mouen:
1. Arribar a les persones més vulnerables, especialment aquelles que no poden venir fins a nosaltres.
2. Fer créixer la justícia restitutiva i noves maneres de resoldre conflictes més humanes i transformadores.
3. Reivindicar, amb urgència, una Llei de Sindicatures Locals que ens enforteixi i ens faci avançar.
4. Continuar sent punts de llum: transparència, equitat i confiança per a tota la ciutadania.
5. Ser agents transformadors que ajuden l’administració a escoltar millor i a servir millor.
6. Mantenir-nos com a garants i motors de millora, sempre atents, sempre actius.
7. Defensem, avui i sempre, el dret de totes les persones a ser escoltades.
25 anys no són només historia: són camins compartits, aprenentatges profunds i una convicció que ens guia —que una ciutat és millor quan ningú no se sent sol i tots participem democràticament.
Gràcies Pepa, Toni, Fernando, Manuela, Núria, Mireia,….I a tots els ciutadans i ciutadanes.
Seguim endavant. Junts. Amb veu, amb llum i amb vida.
