Hem tingut el plaer de rebre la visita de Montse, de la Fundació ajuda i Esperança, que ens ha presentat la feina que estan desenvolupant al voltant de la soledat no desitjada, una realitat cada vegada més present en la nostra societat i que ens interpel·la profundament.
La trobada ha estat una oportunitat molt enriquidora per conèixer experiències, compartir mirades i establir un diàleg molt interessant amb Tramats de Vida.
Ha estat especialment significatiu constatar l’interès que desperta aquest tema entre les persones participants, les ganes de parlar-ne, d’aprendre, de compartir experiències i, sobretot, de créixer. Hi ha una voluntat clara de disposar de més eines i recursos per poder detectar, comprendre i acompanyar millor les situacions de soledat.
Perquè acompanyar la soledat no és simplement fer companyia. És aprendre a escoltar, reconèixer l’altre, generar vincles de confiança i ajudar a reconstruir aquelles xarxes relacionals que donen sentit i caliu a la vida.
La trobada ens deixa una convicció: ningú no hauria de sentir-se sol enmig de la comunitat. I per fer-ho possible necessitem formar-nos, compartir coneixements, sumar esforços i, sobretot, continuar construint espais on les persones se sentin vistes, escoltades i estimades.
Gràcies, Montse, per compartir la vostra experiència i obrir aquest espai de diàleg i aprenentatge. I gràcies a totes les persones de Tramats de Vida per la seva disponibilitat, curiositat i ganes de continuar teixint vida i comunitat.
Perquè la soledat es combat teixint vincles, i els vincles creixen quan ens trobem, ens escoltem i ens cuidem.
