El passat 30 de setembre, la parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet va viure una d’aquelles tardes que costen d’explicar amb paraules. Una trobada plena de bellesa infinita, de veritat quotidiana i de bondat cristal·lina.
Vam inaugurar el mural de Lester Valdés, però, en realitat, vam inaugurar molt més que una obra d’art. Vam inaugurar una manera de mirar-nos, de trobar-nos i de reconèixer la vida que compartim.
Perquè hi ha pintures que es miren i n’hi ha que ens miren.
I aquesta pintura ens abraça.
Abraça continents, pobles i cultures. Abraça les diferències, les històries que arriben de lluny i les que han nascut aquí. Abraça les persones que busquen, que esperen, que necessiten simplement trobar un lloc on descansar.
Una abraçada de vida
Durant la celebració, la música, la dansa, la paraula i la pintura es van anar entrellaçant com fils d’una mateixa història.
Les dones del mural —Eva, Rut, Maria de Betània, Maria Magdalena i la Samaritana— van prendre vida a través de la música i de la dansa. Cadascuna ens parlava d’una experiència profundament humana: la bellesa, l’abraçada, la fidelitat, el desig, la set, la recerca i l’esperança.
El Cor femení Actea, dirigit per Carles-Josep Comalada, ens va regalar la seva veu; Aida Gil, la seva dansa; i les paraules i els gestos de tots els qui hi van participar van convertir l’espai en una veritable celebració de la vida. El cant Oda a les dones ens recordava que quan les dones es reuneixen i s’agafen de les mans, els seus murmuris poden convertir-se en una simfonia de llum.
I així va ser aquella tarda: una simfonia de llum, de colors, de rostres, de paraules, de silencis i d’abraçades.
Gràcies per ser-hi
Volem donar les gràcies, de tot cor, a totes les persones que van fer possible aquesta trobada.
Gràcies infinites a Lester Valdés, per haver posat color i vida en aquesta paret i per haver-nos regalat una obra que ara ja forma part de la casa i de la nostra història. Gràcies per la teva passió i transparència.
Gràcies al Cor femení Actea, a Carles-Josep Comalada i a Aida Gil, per convertir l’art en emoció i fer-nos sentir que la bellesa també pot ser una manera d’acollir.
Gràcies a l’alcaldessa Mireia González i als regidors i regidores que ens van acompanyar, compartint amb nosaltres aquesta celebració. Gràcies per deixar-vos emocionar i arriscar.
Gràcies al bisbe Javier, per la seva presència i per la benedicció del mural, posant aquesta obra sota una mirada amorosa de Déu, de pau, d’esperança i de vida.
Però sobretot, gràcies a totes les persones de Sant Jaume, de Sant Joaquim, de Càritas, de l’AAVV del Raval,als veins i veines que hi vau ser. A les que vau preparar, acollir, cantar, ballar, somriure, escoltar, abraçar… i a totes les que, simplement, vau venir a compartir.
Una llibreta per guardar el que hem viscut
I perquè allò que és bell no es perdi de seguida, vam regalar a cadascuna de les persones una llibreta i uns llapis de colors.
Una petita invitació a continuar escrivint i dibuixant allò que havíem viscut.
Perquè potser la vida és això: rebre colors, deixar que ens transformin i després atrevir-nos a posar-hi els nostres propis colors.
Cadascú porta un color propi, únic, irrepetible. I una comunitat no és que tots siguem iguals, sinó que sapiguem posar els nostres colors junts al servei dels altres.
Sant Jaume, una casa que abraça
Aquest mural ens recorda també què volem que sigui Sant Jaume.
Una església no és només una paret, ni un sostre, ni una obra d’art.
És una casa quan acull.
És comunitat quan escolta.
És llum quan acompanya.
I aquell vespre Sant Jaume va ser casa.
Casa per a les diferents històries, per als diferents colors, per a les diferents mirades. Casa per a la música, per a la dansa, per a la pregària, per a l’art i, sobretot, casa per a les persones.
Ens vam trobar enmig de la bellesa infinita, però també enmig de la nostra veritat quotidiana: la de les persones que arriben, les que busquen, les que estimen, les que pateixen, les que esperen. I enmig de tot això vam descobrir una bondat cristal·lina, senzilla i concreta.
Una abraçada de vida.
Com deia Lorca: «Hay que ser todo cantos, todo luz y bondad.»
Que aquest mural ens ho recordi cada dia.
Que quan passem davant seu puguem tornar a mirar-nos amb tendresa.
I que aquesta gran abraçada de colors que ara habita Sant Jaume ens recordi sempre una cosa molt senzilla: quan ens abracem, el món es fa una mica més humà.
Gràcies per haver-ho fet possible.
Gràcies per compartir la vida.
Gràcies per posar-hi color.
Gràcies per ser comunitat.
Sant Jaume continua obrint els braços.
