Com cada divendres de quaresma a la nostra parròquia vam viure un Via Crucis per la pau que va ser molt més que una pregària compartida: va ser un camí interior. Pas a pas, estació rere estació, vam recórrer el camí de la creu de Jesús amb el cor obert, portant-hi també el dolor del món i el desig sincer de pau.
En un ambient de silenci, senzillesa i recolliment, cada estació ens convidava a mirar la realitat amb ulls nous. Davant del sofriment de Crist, molts vam reconèixer també les creus que avui pesen sobre la humanitat: la guerra, la injustícia, la solitud, la por. Però al mateix temps, la pregària compartida ens recordava que l’amor és sempre més fort que la mort.
Sortíem d’aquest moment amb el cor una mica més transformat. Potser amb menys soroll interior, amb més compassió i amb el desig de ser, en la vida quotidiana, petits instruments de pau.
Que el camí de la creu ens continuï ensenyant a estimar amb més profunditat, a viure amb més esperança i a construir, entre tots, una pau veritable.
