Avui Mar ens ha ofert una xerrada profunda i interpel·ladora sobre l’exhortació apostòlica Dilexi te de Lleó XIV.
Des del primer moment ens ha recordat una veritat essencial: la dignitat és la mateixa per a tothom, simplement perquè existim. Tots som pobres, tots som ferits.
A partir d’aquí ens ha convidat a mirar amb ulls nous la realitat dels més vulnerables, aquells a qui no se’ls assegura la confortabilitat de la vida. Ens ha dit amb claredat que els pobres són els escollits de Déu, i fins i tot més: “El pobre és Déu.” En el rostre de qui pateix, en qui té la vida amenaçada, hi ha una presència que ens qüestiona i ens demana resposta.
Mar ha insistit que aquesta resposta no pot venir del paternalisme, sinó d’una trobada d’iguals, d’una amistat que uneix dues persones que carreguen juntes el pes de la vida (com la imatge queens ha regalat al final). És en aquesta trobada on es dona una revelació, on Déu es fa proper.
La seva paraula ens ha mogut el cor. Ens ha sacsejat, ens ha provocat a posar al centre allò que també hi posa l’Esperit: la realitat dels pobres. Sortim amb el desig de viure més a prop del sofriment dels altres, de consolar, d’acompanyar, i de reconèixer Déu encarnat en el cor de qui viu en perill i fragilitat, com nosaltres mateixos.
Gràcies Mar per la teva presència i el teu amor. No hem tornat iguals a casa.
