En la celebració de Tots Sants i dels fidels difunts, hem fet silenci per escoltar. Hem acostat la petxina a l’orella i hem obert el cor a aquells que ja no són físicament entre nosaltres, però que continuen vivint en nosaltres. Emocionats!!!! Plens d’amor i gratitud!!!
Hem après que, per escoltar-los, cal aturar-nos; per sentir-los, cal fer silenci; i per acollir la seva llum, cal obrir el cor.
En la barca, hem deixat la nostra petxina, plena de records, de noms, d’abraçades i d’amor. I ens n’hem anat amb el cor agraït, perquè, quan escoltem de debò, descobrim que encara tenim molt per rebre d’aquells que hem estimat.
Avui donem gràcies per les seves vides, per tot el que ens van regalar i per la llum que continua bategant dins nostre. I confiem en el Déu de la Vida, que és amor sense límits i plenitud, que ens acull i ens manté units més enllà de tota absència en un camí de felicitat.
Perquè estimar també és això: aprendre a escoltar la seva absència, agrair la seva presència en nosaltres i deixar que la seva llum continuï il·luminant el nostre camí fins a retrobar-nos en la plenitud de l’Amor.
Infinites gràcies!!!! Infinit amor!!!
