Una dona prepara un dinar familiar amb molta il·lusió. Para la taula, cuina, ho té tot a punt i convida tothom. Però quan arriben els convidats, cadascú està pendent del mòbil, de les seves presses o dels seus problemes. Són tots a taula, però ningú no està realment amb ningú.
Fins que l’àvia agafa la mà del net i li pregunta: «Fill, com estàs? Però digue-m’ho de veritat».
El noi deixa el mòbil, la mira i comença a explicar-li allò que li pesa al cor.
De cop, el dinar es converteix en una trobada de veritat.
Això és el que ens pot passar amb Déu. Ens convida cada dia al banquet de la vida, però nosaltres anem tan atrafegats que no sentim la invitació.
Maria sí que va saber escoltar. I quan va descobrir que Elisabet la necessitava, no es va quedar pensant: es va posar en camí.
Potser avui Jesús ens pregunta: «A qui tens assegut al teu costat i encara no has escoltat de veritat?»
Perquè escoltar la vida és deixar el mòbil, les presses i les preocupacions per mirar algú als ulls. I abraçar l’amor és fer-li sentir que, per a nosaltres, és important.
