Cada matí, la Maria es llevava pensant en tot el que havia de fer pels altres. Fins que un dia, davant del mirall, es va preguntar: «I jo? Qui té cura de mi?».
Aquell vespre, després d’escoltar una amiga i visitar la seva mare, va arribar a casa cansada. Es va asseure en silenci i va parlar amb Déu:
—Senyor, ensenya’m a estimar sense oblidar-me de mi, a cuidar sense perdre’m i a confiar sense voler-ho controlar tot.
I, en aquell silenci, va comprendre que estimar-se no era egoisme, que estimar els altres no significava desaparèixer i que estimar Déu era deixar-se sostenir pel seu amor.
Tres amors, un sol cor: cuidar-se per poder cuidar, estimar per sentir-se viu i confiar en Déu per aprendre a estimar sense por.
