En aquest Dijous Sant ens hem reunit per entrar en el cor del misteri de l’amor de Jesús. Un amor que no es queda en paraules, sinó que es fa gest, servei i entrega fins a l’extrem.
Al llarg de la celebració hem contemplat com aquest amor pren forma en signes ben senzills però profunds: el pa compartit, els peus rentats, la comunitat reunida… i, d’una manera especial, el niu que hem construït entre tots.
Aquest niu és signe de la nostra comunitat. No està fet de grans gestes, sinó de fils d’amor: petits gestos quotidians de servei, de donació, de perdó, d’acollida i de fidelitat. Fils sovint invisibles, però que sostenen la vida.
En l’Eucaristia hem reconegut Jesús que es dona com a pa partit: humil, concret, proper. I en la pregària de l’Hora Santa hem descobert que aquest amor continua viu en tants rostres i històries del nostre dia a dia.
Avui som convidats no només a contemplar aquest niu, sinó a continuar construint-lo. A deixar que la nostra vida esdevingui també fil d’aquest amor que acull, que sosté i que dona vida.
Que el que hem viscut avui no quedi només en un record, sinó que es faci camí en nosaltres.
Que al nostre cor li surtin ales.
Que, allà on siguem, sapiguem teixir amb gestos senzills el niu d’amor que Jesús ens ha mostrat.
