Les parròquies de Santa Coloma hem viscut avui un recés que difícilment oblidarem. No ha estat només un temps de silenci o de reflexió; ha estat una experiència profunda que ens ha sacsejat per dins, que ens ha amassat el cor i que, d’alguna manera, ens ha transformat.
En aquest recés hem descobert, una vegada més, que Déu té molts noms. Déu té el nom de la gent que viu al carrer. Té el nom dels migrants que busquen una vida millor lluny de casa seva. Té el nom de les persones que no tenen una llar on viure. Té el nom de la dona que pateix qualsevol forma de violència. I també té el nom de tantes persones que viuen en la soledat.
A través de les pregàries, les reflexions, les paraules de papa Lleó de la “dilexi te” i els espais compartits, hem pogut posar rostre a aquestes realitats. No com una idea llunyana, sinó com una crida viva que ens interpel·la com a comunitat cristiana.
Aquest recés ens ha ajudat a mirar la realitat amb els ulls de Jesús. Hem recordat i compartit que el seu camí és un camí de llibertat, d’amor i d’autenticitat. Un camí que ens convida a estar amb els pobres, pels pobres i en els pobres.
Sortim d’aquest recés amb el cor mogut i amb el desig de continuar caminant junts. Amb la convicció que seguir Jesús no és només una paraula, sinó una manera de viure: més propera, més compromesa i més atenta a la dignitat de cada persona.
Que aquest temps compartit ens continuï transformant i ens ajudi a fer de les nostres parròquies espais d’acollida, de fraternitat i d’esperança.
