Aquest divendres passat em continuat la formació en escolta espiritual centrant-nos en les condicions per a l’escolta espiritual des del model d’acompanyament integral de Caritas així com en la pràctica de la mateixa.
Les condicions per a l’escolta.
Hem començat la jornada de la ma d’en Jaume Casassas convidant-nos a experimentar la necessitat de mirar i contemplar l’altre més enllà del que és aparent. Per fer-ho és necessari canviar de perspectiva la nostra mirada i estar oberts a les sorpreses del que s’esdevé quan som capaços de fer-ho.
Perquè de fet, l’escolta espiritual és aquella que ens permet captar tot allò que està més enllà del que és aparent, del que és explícit. La que ens permet escoltar l’implícit de la vida, el què hi ha més enllà de les paraules i que les paraules no poden nomenar, més enllà dels gestos, més enllà dels silencis. Per això per a l’escolta espiritual ens caldrà una actitud d’atenció plena, que ens ajudi a silenciar els sorolls interiors i exteriors i ens mantingui plenament presents per a l’altre.
En aquest sentit, hem recordat també unes reveladores paraules de l’escriptora brasilera Clarice Lispector en el seu llibre Aigua Viva:
Escolta’m,
Escolta’m amb tot el teu cos.
Escolta el meu silenci.
El que dic mai és el que dic, sinó una altra cosa.
Capta aquesta altra cosa de la que en realitat
parlo perquè jo mateixa no puc i malgrat tot, visc d’ella.
Llegeix l’energia que està en el meu silenci
Em soc aigua viva
En aquesta direcció i a través d’una pràctica de comunicació no verbal hem pres consciencia del pes significatiu que aquesta manté en el procés d’escolta i de la necessitat de desenvolupar tota una pedagogia de la gestualitat i la corporalitat per acostar-nos al contingut real del que se’ns vol expressar.
D’altra banda, a través de la contemplació d’una Icona copta del segle VI-VII en la que apareixen dos personatges corresponents probablement a l’Abat Menas i a Jesús, hem anant identificant altres actituds fonamentals en el procés d’acompanyament i d’escolta: el respecte profund per la persona, mantenint la distància optima que ni envaeixi o enganxi, ni es desafecti o resti indiferent. L’acollida incondicional que no judica, ni valora, ni interpreta i deixa que l’altre descobreixi el seu veritable camí, en un caminar compartit des de la relació igualitària, l’empatia, l’autenticitat i la humilitat.
Hem finalitzat la primera part del matí amb un exercici de conversa en l’esperit, a partir de la lectura meditativa del passatge de l’Evangeli dels deixebles d’Emmaús. Deixant ressonar les paraules que escoltàvem en el nostre cor i les emocions que se’ns generaven i compartint-ho posteriorment en el grup.
El contingut i la pràctica de l’escolta espiritual
En la segona part de la jornada la Mar Galceran ens ha aproximat al contingut de l’escolta espiritual diferenciant-la de la religiositat. Així, l’escolta espiritual és aquella que posa l’accent en els recursos de protecció i resiliència més interns de la persona, en els ancoratges vitals que tenen a veure amb els valors i la dimensió de sentit de la persona. En moltes ocasions aquests valors i dimensió de sentit acostuma a contextualitzar-se en una determinada religiositat però no necessàriament. La religió és la relació que manté la persona amb una realitat transcendent mediada per unes creences, doctrina, llibre sagrat, preceptes, pràctiques, rituals, etc, que es viuen en grup.
L’important és acollir i ajudar la persona a connectar amb els seus valors i dimensió de sentit, independentment del context religiós, o no, en el que els visqui. Però cal tenir en compte que estem allà per escoltar i ajudar a escoltar-se què és el que mou la seva vida, què la fa vibrar, què li dona sentit i la fonamenta i com pot relacionar-se amb això d’una manera conscient i amable que l’ajudi a activar tot el seu potencial.
També ens ha recordat que no escoltem per resoldre els problemes de ningú sinó per ajudar a activar els recursos interns que tothom ja te, perquè estem convençuts que en l’interior de cadascú hi ha una saviesa pròpia i única que li pot il·luminar el seu camí. I una bona manera de descobrir-la és parant atenció a les sensacions sentides, de caire orgànic, perquè son elles les que ens parlen de la nostra veritat i ens poden il·luminar el camí a seguir.
I la millor manera de fer-ho és utilitzant el reflex com a resposta, sense judici, sense interpretacions, sense valoracions. El reflex és la resposta idònia perquè és la que permet sentir-se reconegut, comprès, respectat, validat. I és la resposta que permet obrir espai i entrar en diàleg amb la pròpia sensació.
Hem acabat la jornada amb una exemplificació de sessió d’escolta per part de la Mar i el Gerard Guerra i posteriorment per part de dos participants de l’aula.
