Formació de caritas: escolta espiritual i l’eina del Focusing
Avui, en la formació de Càritas dedicada a l’escolta espiritual, Gerard Porredon ens ha presentat el focusing com una eina per aprofundir en la manera d’escoltar-nos i d’acompanyar els altres. Ha estat una sessió centrada en la interioritat, en la pausa i en la connexió amb el cos com a lloc on també parla la vida.
El focusing: una manera d’escoltar
El focusing és una manera d’escoltar que posa en relació el que diem amb el que sentim dins del cos. Sovint parlem de manera ràpida o automàtica, però aquesta pràctica convida a aturar-se i a notar què passa realment dins nostre.
La pausa és essencial. Quan fem silenci i parem un moment, podem comprovar si el que expressem amb paraules encaixa amb el que estem vivint interiorment. Aquest espai interior permet afinar el llenguatge i posar-lo en contacte amb el cos.
Així, les paraules no surten només del pensament, sinó també de l’experiència corporal. La pausa facilita que el que diem estigui en sintonia amb el que vivim, i ens ajuda a escoltar la força interna que habita dins nostre.
Confiar en el moviment de la vida
El focusing parteix d’una confiança profunda: si creem les condicions per connectar amb el que passa dins nostre, la vida mateixa tendeix a obrir camí.
Quan ens aturem i notem com estem per dins, podem preguntar-nos: quin és el següent pas? Sovint la resposta no arriba immediatament amb paraules, sinó com una sensació o una intuïció.
Dins nostre hi ha com un vent suau que ens orienta cap a la vida. La vida sap quin pot ser el següent pas.
Aquesta actitud també té una dimensió espiritual i relacional. Ens podem preguntar: som nosaltres pausa per a la gent que ens envolta? Quan algú se sent escoltat amb calma i profunditat, pot produir-se un canvi interior. L’evangeli ens ofereix un exemple clar en la trobada de Jesús amb la samaritana, on l’escolta obre un camí de transformació.
Les condicions perquè la vida es desplegui
Perquè aquest procés interior pugui donar fruit, hi ha tres condicions fonamentals en el diàleg amb un mateix que també es donen en l’escolta de l’altre.
a) L’acceptació incondicional. És a dir, sentir-me estimat.
Quan una persona se sap acollida tal com és, pot obrir-se amb més llibertat al que viu. M’acullo a mi mateix i, consegüentment, també puc acollir l’altre, sense judici.
b) L’empatia. Sentir que puc comprendre’m a mi mateix i que, consegüentment també puc comprendre l’estat anímic de l’altre i fer-li-ho saber.
c) La congruència
Adonar-me si el que dic està en contacte amb el meu cos i amb el que realment sento. Aquí la pausa i la interioritat són essencials. M’acullo a mi mateix i l’altre des del que jo soc, tal com soc, també amb les meves ferides.
En aquest camí, és important recordar que les actituds són més poderoses que les tècniques. L’acollida, la presència i la qualitat de l’escolta tenen més força que qualsevol mètode.
I, sobretot, no oblidem el cos.
Tot comença amb una sensació corporal
El procés del focusing comença sempre amb una sensació corporal. Al cos apareixen impressions, emocions o intuïcions que encara no tenen forma clara.
A partir d’aquí pot iniciar-se un camí:
Consciència
Prendre consciència del que hi ha dins meu.
Energetització
Aquesta consciència genera una energia interior que em mou a preguntar-me: què faig amb això?
Decisió
Escollir què pot ajudar millor a atendre el que sento. Potser escriure, parlar amb algú, sortir a caminar o simplement fer un gest de cura.
Acció
Dur a terme aquest pas concret.
Quan entrem en contacte amb el que passa dins nostre, podem experimentar satisfacció o frustració. Però quan hi ha una sensació de satisfacció interior, sovint apareix també un canvi real en nosaltres. Alguna cosa s’ha mogut i quedem, d’alguna manera, transformats.
Fidels a la sensació corporal
El camí del focusing convida a ser fidels a la sensació corporal i a despertar la curiositat per escoltar el cos.
Es tracta d’anar cap a la sensació amb curiositat, aquí i ara, sense pressa ni judici. Des de la sensació corporal anem cap a la consciència.
En aquest procés és important posar-hi tendresa i amabilitat. L’actitud amb què ens apropem al que sentim és tan important com el que descobrim.
El focusing, en definitiva, és un camí d’interioritat que ens ajuda a escoltar-nos millor, a escoltar millor els altres i a confiar que, quan ens aturem i escoltem de veritat, la vida mateixa ens orienta cap al pas següent.
Al llarg del matí hem pogut experimentar-ho exercitant-nos en algunes pràctiques que ens han permès identificar i connectar amb les nostres sensacions sentides i entrar en diàleg amable amb elles, sortint amb el cor esponjat.
Gràcies per aquest primer dia de formació. Gràcies Gerard P. pel teu ser i saviesa.
