El Carnestoltes és aquell moment màgic de l’any en què tot s’hi val. Ens disfressem, ens inventem personatges, juguem a ser algú altre… però, paradoxalment, és quan més som nosaltres mateixos.
Les disfresses no només eren teles i complements: eren excuses per compartir, per riure plegats, per deixar la vergonya penjada a l’armari durant unes hores.
I enmig de tot, una estrella molt especial: la Mari, que celebrava els seus 80 anys disfressada de pallasso. Amb el nas vermell i un somriure immens, ens va regalar la millor lliçó de la jornada: no hi ha edat per riure, ni per fer riure.
Quan van sortir les espelmes del pastís, l’emoció es va barrejar amb l’alegria. No només celebràvem un aniversari, celebràvem 80 anys d’històries, d’estimació i d’energia contagiosa.
Ha estat un Carnestoltes de vida, de compartir i de felicitat.
Per molts anys, Mari. Que mai ens falti el teu nas vermell ni les ganes de celebrar-ho tot.
El Carnestoltes ens recorda que la vida és canvi, joc, transformació. Que podem reinventar-nos. Que podem riure’ns de nosaltres mateixos. Que no hi ha edat per posar-se una perruca de colors …
GRÀCIES





