Hi ha trobades que no necessiten grans paraules per deixar empremta. L’intercanvi viscut entre les noies de batxillerat de les escolàpies Llúria i les àvies de la parròquia sant Joaquim ha estat una d’aquestes experiències que es teixeixen amb fils invisibles: la tendresa, l’escolta i l’amor compartit.
En un món que sovint corre massa de pressa, aquestes tardes han estat una invitació a aturar-se. A obrir el cor per escoltar històries plenes de saviesa, records que bateguen fort i silencis que també parlen. Per a les noies, escoltar ha estat un acte valent; per a les àvies, explicar, un regal. I en aquest anar i venir de paraules i mirades, s’ha creat un entrellat ric i profund, fet de respecte i complicitat.
Obrir el cor per escoltar ha portat, gairebé sense adonar-se’n, a obrir-lo també per escollir: escollir estimar, escollir cuidar, escollir compartir temps sense presses.
Cada trobada ha estat una lliçó de vida, una mostra clara que l’amor no entén d’edats, sinó de presència.
Les tardes compartides s’han omplert de somriures sincers, de rialles espontànies i d’aquella felicitat senzilla que neix quan ens sentim vistos i escoltats. Han estat moments de complicitat autèntica, on dues generacions aparentment llunyanes han descobert tot allò que les uneix.
Aquest intercanvi no només ha omplert cors, sinó que ha sembrat vincles que perduren. Perquè quan la saviesa es troba amb la il·lusió, quan la tendresa es dona la mà amb la joventut, el resultat és una experiència transformadora que ens recorda el més essencial: que compartir amor és, sempre, una font inesgotable de felicitat.
Amb llagrimes als ulls i el cor immens ens acomiadem fins la propera.
GRÀCIES a tots per fer-ho possible!!! Gràcies Glòria!!
