Neurociència i comunicació: com les emocions donen forma al que diem (i al que generem)
Silenci….cos….escoltar…compartir….”gente luminosa”
Avui hem aprofundit en la relació íntima entre neurociència i comunicació, posant el focus en una idea clau: el llenguatge té a veure amb la vida. No és només una eina per transmetre informació, sinó un mecanisme profund que influeix en com pensem, sentim, actuem i ens relacionem.
Darrere de cada comunicació, una emoció
Tota comunicació —i també tota decisió— està travessada per les emocions. Abans de parlar, el nostre cos i la nostra ment ja han reaccionat. Les emocions són respostes involuntàries orientades a la supervivència: una activació automàtica del sistema cos-ment davant del que vivim.
El més rellevant, però, no és tant l’emoció en si, sinó què fem amb aquesta emoció. Aquí és on entra en joc la consciència, la responsabilitat i la manera com ens comuniquem.
Som responsables de com ens comuniquem
La comunicació és sempre de doble via i implica responsabilitat. No només importa què diem, sinó sobretot:
Com ho diem
Quan ho diem
Des d’on ho diem
Una pregunta clau que ens hem plantejat és:
Què vull generar en l’altra persona amb la meva comunicació?
Quan canviem el focus del contingut a l’impacte, la comunicació esdevé molt més conscient i efectiva.
Comunicació intrapersonal: l’origen de tot
La comunicació intrapersonal —el diàleg intern que mantenim amb nosaltres mateixos— determina directament la comunicació interpersonal. Allò que ens diem, com ens ho diem i amb quin to intern condiciona la manera com ens relacionem amb els altres.
La bona notícia és que podem incidir-hi:
en el llenguatge intern,
en la manera de formular pensaments,
i en la coherència entre paraules, cos i emocions.
El llenguatge corporal influeix en la comunicació, però en un procés que va de menys a més: si el conflicte és intern, és allà on cal començar a transformar-lo.
Pensament, cos i llenguatge: un sistema connectat
Un altre aprenentatge clau és que la comunicació canvia el pensament i el pensament canvia la comunicació. No funcionen de manera separada.
El que passa al cos es manifesta en el pensament, i el que pensem té un impacte directe en el cos. És un sistema bidireccional i constant, on el llenguatge actua com a pont.
Emoció i sentiment: no són el mateix
Finalment, hem diferenciat dos conceptes que sovint es confonen:
L’emoció és automàtica, involuntària i biològica.
El sentiment és una construcció elaborada, influïda pel context social, cultural i personal, que evoluciona i canvia amb el temps.
Entendre aquesta diferència ens permet gestionar millor el que sentim i comunicar-nos amb més claredat i empatia.
Comunicar és crear vida
Cada paraula que diem, cada silenci que sostenim i cada gest que fem té un impacte. Comunicar no és només transmetre informació: és crear espais, vincles i possibilitats. Quan ens aturem a escoltar el que passa dins nostre, el llenguatge esdevé una eina de coherència entre el que sentim, el que pensem i el que expressem.
La neurociència ens convida a comunicar des de la consciència, assumint la responsabilitat de l’efecte que generem en els altres i en nosaltres mateixos. Perquè quan canviem la manera de comunicar-nos, canvia la manera com ens relacionem amb el món. I en aquest canvi, més humà i més conscient, hi ha una oportunitat real de creixement, connexió i vida.
✨ Et convidem a observar com et comuniques, a escoltar el teu diàleg intern i a experimentar petites transformacions en el teu llenguatge quotidià. De vegades, un petit canvi en la manera de dir les coses pot obrir grans canvis en la manera de viure-les.
