Amb llaços de tendresa construïm la pau, amb llaços de tendresa fem realitat un món nou.
Així vam celebrar la pau: des de la música, des de la bellesa, des del silenci, des de la pregària. Una celebració senzilla i profunda, viscuda amb el cor obert i acompanyada per la música de Lluís Platero, que ens va portar suaument, nota a nota, cap a un silenci ple de vida.
Quan el soroll deixa pas al silenci, la veu de Déu es fa present dins nostre. En aquell espai de quietud, la llum de l’amor es va fer visible, convidant-nos a aprendre a estimar d’una manera més autèntica, més lliure, més plena.
Les margarides, símbol de senzillesa i profunditat de vida, ens van recordar que la pau neix de les coses petites, d’allò que sembla humil però és essencial. Com el silenci, com l’escolta, com un gest fet amb el cor.
“Jo estic en el Pare… i vosaltres en mi.” Aquestes paraules van ressonar en la pregària, ajudant-nos a sentir-nos units, sostinguts, cridats a viure des de dins, des de la confiança i la comunió. També hi va haver espai per al record i l’agraïment: una cançó dedicada a la mare, en silenci, reconeixent tot allò que ens han donat sense fer soroll, amb amor fidel i constant.
Escoltar amb el cor va ser una de les grans invitacions d’aquest moment. Un cor lliure i inquiet, com el de santa Teresa: un cor apassionat, que cerca, que no es conforma, que desitja la pau veritable.
Perquè la pau no s’imposa: es construeix. És millor convèncer que vèncer, i el perdó és la millor eina per fer-la possible. La pau que vam viure no va ser superficial ni passatgera, sinó una pau profunda, serena i autèntica. Una pau que ens va moure per dins, que ens va emocionar, que ens va omplir de vida.
Amb llaços de tendresa, continuem sembrant pau. 💛
Gracies Lluis per portar-nos a cada acord i nota la tendresa de la pau.
