Avui hem iniciat el temps d’Advent amb una pregària comunitària plena d’emoció i esperança. Hem començat aquest camí de preparació amb els cants de la voral grans veus, que una vegada més ens ha sabut fer vibrar amb la seva música, omplint de calidesa i alegria l’espai de celebració. La seva presència ens ha ajudat a entrar amb el cor obert mentre ens regalaven una petita corona d’advent per la solapa.
Després d’un moment de relaxació hem escoltat l’Evangeli del primer diumenge d’Advent, que ens invita amb força a estar atents, a vetllar, a tenir els ulls i el cor desperts. Advent és un temps que ens recorda que Déu arriba —en silenci, amb suavitat, amb discreció— i que nosaltres estem cridats a reconèixer aquesta presència que renova.
Durant la pregària, cadascú ha pogut expressar què espera d’aquest Advent: un temps que il·lumina les nostres vides d’esperança, que ens convida a discernir què hem de deixar anar, com la tardor que deixa caure les seves fulles; un temps per obrir-nos a la sorpresa, per acollir la novetat de Déu sense por; un temps de pau, de joia, de família i de compartir.
També hem recordat que l’Advent és un temps de mirada oberta als pobres, a aquells que necessiten més que mai una mà estesa, una paraula, un gest, una presència. Esperar Jesús vol dir esperar-lo des de l’amor actiu.
Un dels moments més entranyables ha estat el Pare Nostre, que hem cantat acompanyats d’una representació dels infants de catequesi.
Finalment, hem compartit el goig col·lectiu d’aquesta espera, conscients que Jesús ve a transformar-nos, a donar llum als nostres dies i a fer-nos caminar com a comunitat que estima i serveix mb un bon pica pica.
Que aquest Advent ens trobi desperts, disponibles i esperançats.
Que ens ajudi a preparar el cor per acollir Jesús, que ve sempre per renovar-nos.
Bon Advent a tothom!
Agrair a l’equip que ha preparat amb tant d’amor la celebració i a ls parroquia de santa Maria per la seva acollida.
