Història actual: «El grup de WhatsApp»
En una comunitat parroquial, un dia van preparar una activitat molt bonica. Una persona hi va dedicar moltes hores: va preparar-ho tot, va trucar a la gent, va buscar materials…
El dia de l’activitat, una altra persona que gairebé no havia participat en la preparació va arribar al final i va fer una aportació molt senzilla. I tothom li ho va agrair molt.
La primera persona va marxar una mica molesta.
Pensava: —«Jo m’hi he deixat la pell i a ell li han agraït molt més el que ha fet!»
I aquella nit, mirant el grup de WhatsApp, va veure que havien enviat molts missatges d’agraïment a aquella altra persona.
I va sentir una punxada per dins.
No li havia passat res. No li havien tret res. Però li costava alegrar-se pel bé de l’altre.
L’endemà, parlant amb una amiga, li va explicar.
I l’amiga li va dir: —«Potser el problema no és que a ell li hagin donat massa. Potser és que tu has deixat de mirar tot el que tu has donat i tot el que has rebut.»
Aquella frase li va fer pensar.
I va entendre una cosa: l’enveja ens fa mirar cap al costat i deixar de mirar el nostre propi camí.
Pregària
«Senyor, allibera’m de la necessitat de comparar-me.
Ensenya’m a donar gràcies pel que tinc ia alegrar-me pel bé dels altres.
Que el que reben els altres no em faci sentir menys estimat, perquè sé que el teu amor no es reparteix: el teu amor es dona sencer a cadascú.»
Perquè al final, Jesús ens recorda una cosa molt senzilla: La vida no consisteix a mirar quants diners, quants dons o quants reconeixements té l’altre.
Consisteix a descobrir el regal que Déu ha posat a les nostres mans i fer-lo fructificar
